Qualitat “Allium”

Mai no he fet servir aquest bloc per fer recomanacions gastronòmiques (bé, potser sí… però no singularitzant-ho amb un post fet ad hoc). Bé, de fet, fa dies que no utilitzo el bloc per res… M’acostuma a passar. Però avui sí, perquè avui s’ho val. Avui m’ha passat una cosa que cal explicar com a la culminació de molts dies, de molts dies de gaudir de la bona cuina, el bon servei, l’amabilitat i afecte de la gent que dirigeix i treballa a l’Allium.

La gent que em segueix a través de les xarxes socials on tinc activitat (Facebook i Twitter), m’ha sentit parlar molts cops. L’Aintzane Conesa i jo, el vam convertir en el nostre restaurant de referència quan treballàvem a la Plaça Sant Jaume. Com molta altra gent, molts altres companys i companyes, que baixaven a esmorzar i a dinar cada dia també ho van fer. Em consta que hi ha molta gent que troba a faltar els seus entrepans, a mig matí, o els seus arrossos per dinar. Però, tot i els canvis, profunds i radicals, que ens dificulten poder anar-hi amb la freqüència que ens agradaria, avui és la segona vegada que hi vaig, que hi torno, d’ençà el 27 de desembre del passat any.

La veritat que la trobada d’avui va sorgir una mica mig en broma… Jo fa gairebé 7 mesos que faig una estricta dieta que m’ha fet perdre 42kg. Només 42… La veritat és que són molts, però és que em sobraven molts… I encara em sobren 4 o 5. Però aquest no és el tema. El tema és que un dia, mentre dinava una amanida i un tros de carn senzill, però cuinat amb “, a l’Allium, vaig veure davant la meva taula una mena de caixa amb 6 o 7 varietats de formatge. Sóc un boig dels formatges. M’agraden tots, de totes les classes i varietats. De cabra, vaca, ovella… Tant és. Quan els vaig veure, vaig cridar el Jordi, el cap de cuina del restaurant i li vaig dir: “Saps una cosa? Amb un tall de cada un d’aquests formatges, una mica de pa i un bon vi, jo ja hauria dinat avui.”

El Jordi, que mai no para de pensar en com sorprendre els seus clients i que mai, de principi, et diu que no (fins i tot ens va deixar batejar alguna de les seves postres més originals… recordo els “tempusitos”) em va dir que per què no organitzàvem un dia, quan jo pogués menjar alguna cosa més que enciam i batuts de proteïes, un dinar a base de formatges. Que ell acostumava a visitar poblets de la Cerdanya per comprar-ne. Que faria una selecció i que faríem un dinar a base de formatges i vi. Això ho vam comentar amb d’altres companys i… finalment, avui ha estat el dia escollit. I hem fet la “gran formatjada” de l’Allium. I us he de dir que ha estat meravellosa. La veritat que se’m fa molt difícil reproduir, aquí, les diverses varietats de formatge que hem tastat. Crec que han estat 9, en total, a més d’un pastís de formatge exquisit. I tot això, amb el corresponent maridatge de vins… Bé, hem començat amb un cava de moscat (original i boníssim), hem continuat amb un vi rosat amb un aroma afruitat impressionant que després no predominava en el gust (original i molt bo), una cervesa diferent i acabant amb un vi dolç pel maridatge del formatge blau acompanyat de figues seques. Hem tasta, com deia, moltes varietats: de vaca, de cabra, d’ovella, de llet crua… I com acompaynament, unes varietats de melmelades: de taronja amb nous, de figues, de vi negre i la millor de totes, sense cap mena de dubtes, la de tomàquet, feta per la sogra d’en Jordi.

Ha estat un festival gastronòmic. Un festival de formatges. I em consta que, en la selecció, han participat uns quants dels amics de l’Allium… La veritat és que han fet una gran selecció. Com tot el que fan aquí. Si algú em pregunta on pot dinar a Barcelona, sense cap mena de dubte, la primera opció es diu Allium. Bona qualitat dels productes,  bona cuina, bon ambient i bon servei. I un preu competitiu i, el que és més important, d’acord amb la qualitat que reps a canvi. I, per què no dir-ho: bona gent, molt bona gent treballant en aquest petit cau, localitzat a l’antic call jueu de Barcelona. No us podeu permetre no anar-hi.

Categoria : General
Etiquetes : , , , , , ,