La Catalunya que sap on va

Ahir es va cloure l’11è Congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya, en el qual vaig poder participar com a delegat, representant els companys i companyes de l’Agrupació Nord del PSC de L’Hospitalet. La veritat és, que un cop acabat el Congrés, tinc la sensació d’haver assistit a un dels moments amb més intensitat, més transcendència i més importància política de la història recent de Catalunya i del propi PSC. La intervenció de cloenda del primer secretari i President de la Generalitat, José Montilla, va donar el to de la importància del moment decisiu que viu Catalunya, amb la negociació del seu nou sistema de finançament. Crec que ahir van quedar les coses una mica més clares, i això és important per la complexitat de les negociacions que vindran les properes setmanes i mesos.

A més, el PSC va fer un gran treball en la projecció de les polítiques que haurem de desenvolupar durant els propers quatre anys, amb la voluntat ferma d’esdevenir en el partit de la majoria, cercant solucions a tots els problemes i neguits dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Només així ho aconseguirem. Avui, la societat catalana demanda solucions a gran quantitat de problemes. Només qui sigui capaç de trobar-les, proposar-les i convertir-les en realitat, esdevindrà el partit polític preferit per la majoria dels ciutadans i ciutadanes. Aquesta voluntat va cristal·litzar en una carta de presentació, una Declaració de principis del PSC, que va aprovar el plenari del Congrés, amb una definició acurada i comprensible de qué vol dir ser socialista català. 

Realment, aquest Congrés ha estat un magnífic fermall d’or pel 30 aniversari del PSC. Les propostes polítiques i la renovació dels òrgans de direcció, en son la mostra més clara. El PSC ha aconseguit amb aquest seu 11è Congrés la combinació perfecte entre passat, present i futur. Deia Einstein, que a més de ser un reconegut i prestigiós científic, també dedicava temps a la filosofia, que “la diferència entre passat, present i futur és només una il·lusió col·lectiva”. La il·lusió que ahir mostraren els delegats i delegades del PSC, referendant per àmplia majoria les propostes polítiques del partit i la nova direcció. Però al mateix temps hem de ser conscients d’una cosa: que la il·lusió només és útil quan va acompanyada de la realitat. D’això parlava, precisament, el nostre primer secretari. De la necessitat de fer realitat els anhels dels catalans i catalanes.

Per cert, de la nova direcció (que vaig recolzar sense excepcions), més enllà de la necessària i pertinent renovació dels càrrecs principals i la magnífica incorporació, com a President, de l’Isidre Molas, vull destacar quatre noms (sense desmerèixer ningú) que em va fer especial il·lusió que estiguessin inclosos en la llista, per l’amistat i l’estima especial que tinc envers aquestes persones. Un que continua i tres que s’incorporen.

Joan Ferran, nou Secretari de Relacions Institucionals
Per mi, un dels polítics més valents i intel·lectualment més honestos que tenim al PSC, sense cap mena de dubte. Un lluitador i un socialista de pedra picada. Un gran polemista. Un enamorat de la política. Estic molt content que continuï a l’Executiva Nacional. Felicitats Joan!

Consol Prados, Secretària d’Immigració
Diputada mataronina al Parlament de Catalunya, treballadora incansable, dona compromesa i molt coneixedora de la matèria de la qual és ara responsable. Mare… millor dit: “madraza”. I divertida, molt divertida! Ve del món municipal i això marca. Ho farà molt bé. Té tots els requisits per fer-ho. Felicitats Consol!

Jaume Collboni, Secretari de Programes i Acció Sectorial
Va ser “jefe” meu al Grup Parlamentari, on fa les funcions de Coordinador. La veritat és que sempre ens vam entendre molt bé. És jove, però té molta història al darrera (UGT, AJEC,…). Estic segur que farà una gran tasca: experiència política i de gestió no li manquen. Per cert: és un magnífic amfitrió i un bon amic. Felicitats Jaume!

Laia Bonet i Rull, Secretària de Desenvolupament Estatutari
Si l’hagués de definir professionalment diria que és el rigor jurídic en persona. Ara, és la Secretària del Govern de la Generalitat, un càrrec amb molta responsabilitat que està desenvolupant amb la mateixa força que va treballar per ajudar a treure l’Estatut de 2006 endavant. Una bona amiga, discreta i benpensant, que sap escoltar. Felicitats Laia!

Anuncis