Vagi per endavant que mai he estat un amant de les banderes. De cap en concret. No em motiven, que voleu que faci! Serà perquè no sóc nacionalista! Tot i que no sé qué és primer, si l’ou o la gallina, com es sol dir. En tot cas, però, sempre he pensat que les úniques banderes que ens poden unir són aquelles que entre tots, a través de la legislació vigent, a través de l’expressió de la voluntat popular, hem decidit que ens representin. És el cas de la senyera, la bandera catalana de les quatre barres, que sento com a meva perquè entre tots els catalans i catalanes hem decidit que així sigui.
De fet, és la bandera que reconeix l’Estatut de 2006, el vigent, el que estem intentant desenvolupar amb esforç i molta feina, com a símbol nacional oficial. I m’agrada veure, sincerament, com molts ciutadans i ciutadanes, en la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, la penjen als seus balcons i terrasses. Em sembla l’expressió de l’orgull de pertànyer a la comunitat catalana, al nostre país. És un símbol de convivència. Però el que no puc comprendre, ni compartir, és l’afany d’alguns per imposar una bandera que ni és legal, ni representa a ningú. Bé, en tot cas no ens representa a tots. I em refereixo a l’estel·lada, que alguns ajuntaments (alguns amb vots socialistes inclosos, quin error més gran!) han decidit penjar per la Diada com a commemoració del centenari del seu naixement.
Em sembla, com deia, un error que divideix i enterboleix la celebració d’una Diada que no és el Dia de la Independència, que ningú no s’enganyi, sinó, com deia en el seu missatge institucional el President de la Generalitat, José Montilla, és la celebració que fem “en record de tots aquells qui han lluitat per les llibertats democràtiques de Catalunya”. Ja fossin independentistes, nacionalistes, federalistes (com jo) o simplement bones persones, compromeses amb la seva gent i la seva terra. Em sembla, doncs, que fem un flac favor a la pròpia celebració si barrejem les coses i intentem imposar, de facto, un sentiment i una reivindicació distinta a la que tots podem compartir.
Algú em pot explicar, per exemple, per què en les paredetes que es col·loquen al costat del monument a Rafael de Casanoves, al Carrer Al·lí Bei, no hi ha forma humana de trobar una senyera estatutària per comprar? O un simple pin amb la senyera de tots? Per què? Quina mena de país som, que en un dia com avui, en comptes d’honorar un símbol que ens uneix, ens dediquem a promocionar símbols que només representen a una minoria minoritària? I a sobre -i per desgràcia- amb la complicitat de molts ajuntaments, com deia, que aquests dies han aprovat que l’estel·lada penji del pal de les seves façanes. S’han parat a pensar, per un moment, què pensen la majoria dels seus ciutadans? Jo, per molt que ho penso, no ho entenc. De veritat, posats a penjar banderes, espero que aquests ajuntaments mostrin la mateixa sensibilitat, per exemple, i penjin la bandera de les Nacions Unides el proper 10 de desembre, en comemorar-se el 60è aniversari de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Per sort, el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, no cauen en aquests paranys i tenen molt clar el significat de la Diada i quins són els símbols que ens uneixen i ens fan més forts, i els actes programats aquest any són un bona mostra. Hi ha gent, per contra, que constantment treballa per dividir-nos, en nom de no se sap quines essències o quins valors. En tot cas, jo demano que mentres la voluntat popular no ens faci caminar per la senda de l’independentisme, els meus amics independentistes (que en tinc uns quants) s’abstinguin de fer-nos combregar amb la seva simbologia. Si no, han de tenir clar que estan fent la feina bruta a aquells que volen desprestigiar Catalunya. A aquells reaccionaris de l’altra cantó (els altres nacionalistes) que aprofiten qualsevol excusa per anar contra Catalunya. La pena és que no tothom ho tingui tant clar, tot i no compartir aquest ideal independentista.
El pitjor en aquesta vida és tenir complexos. Votar que NO davant una proposta que divideix la societat catalana, és sempre millor i més raonable que votar que SÍ simplement perquè sembli estar de moda i intentis agradar tothom i no escoltar retrets. La representació pública és alguna cosa més important que tot això. Quan ets un càrrec públic, representes a tothom i no pots posar la institució al servei d’idees i valors que no són compartits per la majoria i que no tenen cap recolzament legal ni normatiu al darrera. Crec que això és una regla d’or i em sap greu que alguns no hagin tingut el seny necessari per defensar-ho.
Filed under: Política , ajuntaments, diada, estel·lada, generalitat, govern, nacional, onzè, parlament, senyera, setembre
